Un assoliment crucial de la CMDS va ser l'adopció d'una declaració política per part dels Estats Membres, que reconeix oficialment les cooperatives com a líders de l'economia social i solidària: no en va, agrupen mil milions de membres i donen feina al 10% de la població activa mundial. El document va destacar la seva contribució directa i essencial a l' ODS 8 (treball decent) i a l' ODS 1 (pobresa zero), pilars centrals de la cimera.
Aquesta declaració es va sumar a l'informe previ de 2025 del secretari general de l'ONU, que ja sol·licitava polítiques més sòlides per al creixement del sector. L'anunci de la possible resolució de l'ONU per celebrar l'Any Internacional de les Cooperatives cada dècada (a partir del 2035), compartit per Charles Katoanga (UNDESA) i Ariel Guarco (ACI), va subratllar la permanència del moviment a l'agenda global.
La sanitat cooperativa destaca a la taula rodona
El COPAC va dedicar l'AIC 2025 a elevar la visibilitat del moviment cooperatiu mitjançant l'intercanvi de coneixements i el diàleg polític. Com a resultat d'aquesta feina, es va elaborar una sèrie de resums de polítiques que documenten la contribució de les cooperatives al compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible amb exemples de diverses regions.
L'impacte pràctic del model va ser debatut en una taula rodona de líders de cooperatives, part del Cooperative and Mutuals 50 (CM50). Moderada per Shaun Tarbuck (ICMIF), la taula va incloure representants de sectors vitals com ara assegurances, comerç minorista, finances i agricultura. En aquest grup influent, el director general de la Fundació Espriu d'Espanya, Carlos Zarco, va representar el sector de la sanitat. La seva participació va il·lustrar com el model cooperatiu ofereix solucions concretes en àrees crítiques, destacant la seva rellevància més enllà de l'economia i dins del benestar social.
Els participants a la taula van coincidir que el sistema cooperatiu, en prioritzar les persones al centre de la presa de decisions, aconsegueix resultats superiors. Aquests inclouen una distribució més justa dels beneficis, salaris més alts i una major solidesa a llarg termini, fent del desenvolupament social una cosa més equitativa i sostenible.
Eines per al futur de la cooperació
En l'avantsala de la Cimera, el 3 de novembre de 2025, el moviment cooperatiu va llançar tres eines essencials per consolidar la seva posició global. El Manifest del CM50, titulat Un Contracte per una Nova Economia Global, va ser una crida als responsables de polítiques públiques. Aquest contracte urgent demana l'adopció de cinc compromisos prioritaris, com ara el reconeixement oficial del model cooperatiu i la seva integració en les estratègies nacionals dels ODS.
Altres eines presentades van ser l'estratègia de l'ACI 2026-2030 («Practicar, promoure i protegir») i l'edició especial del World Cooperative Monitor (WCM). Aquest informe va revelar que les 300 principals cooperatives van obtenir el 2023 una facturació conjunta de $2,79 bilions de dòlars, una xifra que posa de manifest la immensa capacitat econòmica del sector, liderada per organitzacions com Groupe Crédit Agricole (França) i State Farm (EUA).
La cloenda de l'Any Internacional de les Cooperatives a Doha, amb el ferm suport de l'ONU i la demostració de l'eficàcia del model en sectors com la sanitat a través de veus com la de Carlos Zarco, estableix les bases per a la pròxima dècada. Aquest reconeixement internacional ofereix un marc de treball i una responsabilitat renovada al moviment. El repte ara rau a traduir aquests compromisos i aquest reconeixement en marcs normatius més sòlids i en polítiques de suport tangibles que permetin a les cooperatives escalar el seu impacte i assegurar que la seva visió d'una economia global més justa es concreti a les comunitats de tot el món.
