Cooperativisme al servei de la medicina social
L'Aliança Cooperativa Internacional ha fet un pas decisiu en la protecció de la seva identitat mitjançant el llançament del projecte Cooperative Cultural Heritage. Aquesta ambiciosa iniciativa neix amb la missió de localitzar i posar a recer els fonaments d'un moviment que es nodreix d'una herència compartida de tradicions i documents que han modelat la seva evolució a tot el planeta.
Es tracta d'un gran esforç institucional que funciona com una plataforma per rescatar de l'oblit el llegat cultural material i immaterial i donar visibilitat a aquells espais determinants que van permetre el naixement del model empresarial més humà. El pla pretén registrar fites històriques en els cinc continents i assegurar que tant els edificis com els arxius rebin la protecció necessària per evitar el seu deteriorament i enfortir així l'orgull de pertinença de milions de socis.
Per dotar d'un rigor inqüestionable aquesta tasca s'ha redactat la Carta del Patrimoni Cultural Cooperatiu que actua com un manual ètic i tècnic per a la gestió d'aquest llegat històric. Sota aquest reglament qualsevol lloc que aspiri a ser reconegut ha d'acreditar un significat històric profund per haver estat escenari de fites clau a més de mantenir un vincle indestructible amb els valors de l'ajuda mútua o la democràcia i la igualtat.
Així mateix, s'exigeix que cada espai conservi la seva integritat original perquè pugui servir com un testimoni fidel de la seva època davant les noves generacions. Sota aquestes estrictes premisses el projecte ja ha començat a distingir llocs de gran rellevància com la Unitat de Cooperatives de l'OIT pel seu paper en el reconeixement legal del model o el llegendari Museu dels Pioners de Rochdale al Regne Unit que és mundialment aclamat com el bressol del cooperativisme modern.
Aquesta xarxa de reconeixement s'expandeix amb rapidesa per tot el globus i integra espais que honren figures fonamentals com el Museu Commemoratiu Naruto City Kagawa Toyohiko al Japó o el prestigiós Centre de Desenvolupament Cooperatiu Otalora de la Corporació Mondragón al País Basc.
Aquest últim es manté com un far d'avantguarda en la formació i en l'evolució constant de l'ecosistema empresarial cooperatiu en l’àmbit internacional. A través d'aquesta estratègia de preservació activa el moviment no només protegeix els seus records sinó que projecta el seu immens valor social davant els nous cooperativistes que lideraran el canvi en el món del demà.
Durant dècades, la figura de l'artista s'ha venut sota el mite del “geni solitari”: aquest creador que, des del seu estudi o escenari, lluita contra el món perquè la seva obra sigui reconeguda. No obstant això, darrere del teló, la realitat sol ser menys romàntica. La precarietat, la falta de protecció social i la dependència d'intermediaris han estat el denominador comú de les indústries creatives. Fins ara.
A l’anomenada Espanya buidada, tenir un metge a prop o accedir a un tractament no sempre és senzill. Pobles amb pocs habitants i carreteres sinuoses fan que moltes persones grans recorrin desenes de quilòmetres per arribar a l’hospital més proper. En aquest buit, on el model públic es veu desbordat i el privat no troba rendibilitat, les cooperatives de salut en zones rurals han demostrat que una altra manera d’organitzar l’assistència és possible.