Espanya i l’economia social: un paper protagonista a l’escenari global

Espanya no només ha impulsat lleis i plans nacionals, sinó que també ha aconseguit que l’ONU i la Unió Europea reconeguin aquest model com una peça clau en un desenvolupament més just i sostenible. El punt de partida l’hem de buscar el 2011, quan Espanya es va convertir en un dels primers països que va aprovar una llei integral d’economia social. Aquesta norma va donar seguretat jurídica a un sector divers —cooperatives, societats laborals, mutualitats, fundacions— i el va projectar cap a un creixement que avui representa al voltant del 10% del PIB i fins al 12,5% de l’ocupació.

El més interessant és com aquest model es tradueix en realitats tangibles: menys precarietat laboral, més inclusió de dones més grans de 45 anys o persones amb discapacitat, una bretxa salarial de gènere vuit punts més baixa que la mitjana i una forta implantació en zones rurals. Dit d’una altra manera: mentre que altres sectors concentren activitat a les grans ciutats, l’economia social és motor de cohesió territorial i lluita contra la despoblació.

De l’escala local a la global

El veritable salt endavant en aquest procés va ser quan Espanya va utilitzar la seva experiència interna com a carta de presentació als fòrums internacionals. L’any 2023, l’Assemblea General de l’ONU va aprovar la primera resolució de la seva història dedicada a l’economia social i solidària. Espanya va estar darrere aquesta iniciativa formant aliances amb països d’Europa i l’Amèrica Llatina i presentant evidències del seu propi model.

Aquell mateix any, durant la presidència espanyola de la Unió Europea, es va assolir una altra fita: el Consell va adoptar per primera vegada una recomanació perquè tots els estats membres generin condicions favorables a l’economia social. Una victòria política que reflecteix com la veu espanyola ha estat capaç d’arrossegar consensos a Brussel·les.

No és casualitat. La diplomàcia espanyola ha sabut articular el lideratge amb missatges clars: l’economia social és una “vacuna contra la desigualtat” i una eina per avançar en els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030.

Històries que ho fan creïble

El paper d’Espanya no s’entendria sense els casos d’èxit que en legitimen el discurs. Mondragónhttps://www.mondragon-corporation.com/people/nuestras-cooperativas/ és probablement l’exemple més esmentat: cooperatives que figuren entre les més grans del món, projectes d’energia renovable com Ekian i una fundació que millora la vida de milers de persones a Àfrica i l’Amèrica Llatina.

Eroski, per la seva banda, ha convertit en senyal d’identitat la lluita contra el malbaratament alimentari i la instal·lació de punts de recàrrega de vehicles elèctrics. I organitzacions com AERESS o AEDIS demostren que l’economia social no només produeix, també inclou: des de llocs de treball per a col·lectius vulnerables fins a programes de reutilització i reciclatge amb impacte ambiental positiu.

Aquests exemples són la millor “prova de concepte”: evidències que Espanya pot mostrar quan demana a l’ONU o a la UE que l’economia social sigui tinguda en compte a les agendes de futur.

La propera cita serà a Múrcia el 2025, amb la Cimera Europea de l’Economia Social. Una oportunitat més per consolidar Espanya com a referent. Però, més enllà de les cimeres, el que és essencial és que el país ha demostrat que es pot créixer generant riquesa i alhora enfortir drets, cohesió i sostenibilitat. Aquest és el full de ruta que Espanya està compartint amb el món.