Economia social i oportunitat laboral: cooperatives que transformen l’ocupació

Els casos concrets mostren per què aquest model resisteix millor les crisis i per què cal escalar-lo.

En el sector agroalimentari, La Fageda demostra que competitivitat i missió social no s’exclouen: més de 400 llocs de treball per a persones amb discapacitat o en risc d’exclusió i un volum de vendes de iogurts que la situa com a referència del sector. Un exemple de marca forta que, alhora, arrela ocupació digna i adaptada.

En l’àmbit multiserveis, ILUNION opera a gran escala amb un model inclusiu: prop de 37.900 treballadors, dels quals més de 15.300 (40,5%) són persones amb discapacitat, amb activitat en bugaderia industrial, hotels accessibles, contact centers i serveis tecnològics. És ocupació estable i amb adaptació real del lloc.

Aquests casos se sostenen en trets comuns: més estabilitat de cara a l’empresa mercantil i una bretxa salarial de gènere molt més petita (al sector social, al voltant del 3% contra el 26% a l’economia tradicional). L’economia social oportunitat laboral també es mesura en qualitat. 

Ponts a l’ocupació ordinària: empreses d’inserció

L’itinerari importa tant com el contracte. Les empreses d’inserció combinen ocupació remunerada amb formació i acompanyament per facilitar el salt al mercat ordinari. El 2021 a Espanya van donar feina a 8.384 persones, de les quals un 58,9% eren treballadors en inserció, i gairebé dues de cada tres que van acabar el procés després van aconseguir una ocupació ordinària o van emprendre pel seu compte. Impacte mesurable, sostingut i replicable.

La lògica és clara: quan es prioritza l’acompanyament, creix l’ocupabilitat, baixa la rotació i es redueixen les bretxes. De fet, sense aquestes pràctiques inclusives es perdrien milers de llocs de treball ocupats per persones amb dificultats especials d’ocupabilitat. 

Medi rural: emprenedoria amb propòsit que fixa població

Al territori, l’economia social també actua com a dic contra la despoblació. La cooperativa Tararaina–EcoRadiz recupera el cultiu de regalèssia a Pina de Ebro i organitza la feina amb horaris autogestionats per facilitar la conciliació, cosa que genera ocupació per a dones i persones amb discapacitat. És economia real amb arrelament local.

A Carcaboso (Càceres), Escuela de la Tierra integra formació professional en agroecologia, habitatge i suport psicosocial per a població migrant. L’objectiu és clar: que els participants després s’incorporin en explotacions agrícoles de la zona. Desenvolupament local, ocupació i cohesió social en la mateixa equació.

Aquests exemples mostren com l’economia social oportunitat laboral no es limita a les ciutats ni als nínxols sectorials: de l’agro als serveis avançats, del taller a la cadena hotelera, el model funciona quan la persona és al centre.

Cooperatives com La Fageda, grups empresarials socials i les empreses d’inserció demostren que l’economia social crea ocupació més estable, redueix bretxes i obre itineraris d’inclusió efectius. Si a més s’arrela al territori —com Tararaina–EcoRadiz o Escuela de la Tierra— suma cohesió i frena la despoblació. Escalar aquestes pràctiques no és només una opció de política pública, és una aposta segura per ocupació de qualitat amb impacte social provat.