Salut mental comunitària: el paper clau de les cooperatives i l’economia social

Una de cada vuit persones viurà, al llarg de la seva vida, algun trastorn mental, segons l’Organització Mundial de la Salut, que estima en 1.000 milions les persones que pateixen aquests problemes actualment, cosa que converteix la salut mental en una qüestió prioritària que exigeix respostes innovadores i nous enfocaments. 

En aquest sentit, cal destacar que en el context actual parlar de salut mental ja no implica només parlar de trastorns, tractaments o psiquiatria. L’abordatge d’aquesta problemàtica ha evolucionat cap a un enfocament ampli i preventiu que considera el benestar emocional una construcció col·lectiva. En aquest gir, les cooperatives sanitàries i les entitats de l’economia social tenen un paper cada cop més determinant.

Aquest model organitzatiu, caracteritzat per la vocació de servei, la gestió participativa i la reinversió de beneficis en la millora del sistema, s’alinea de manera natural amb els principis de la salut mental comunitària. Més enllà de la consulta i el diagnòstic, ofereixen acompanyament, espais d’inclusió i, sobretot, alternatives reals a l’enfocament estrictament clínic.

La prevenció és clau

Un dels eixos fonamentals de la seva acció és la prevenció. Lluny d’actuar únicament quan la malaltia es manifesta, les entitats de l’economia social promouen la cura des de les primeres etapes i contextos quotidians: l’escola, la família, el barri, la feina.

Ho fan a través de programes de sensibilització, tallers grupals, activitats culturals i espais d’apoderament en què la salut mental s’aborda al marge d’etiquetes i estigmes. Aquest enfocament té una rellevància especial entre els col·lectius més vulnerables: joves, gent gran, dones, persones sense llar o amb discapacitat.

Moltes iniciatives treballen des de l’art, la tecnologia o el suport entre iguals per enfortir l’autoestima, recuperar la veu pròpia i reconstruir projectes de vida. Aquestes entitats aporten una mirada integral que inclou l’habitatge, la feina, les relacions socials i el sentit de pertinença.

Realitat immersiva per a joves vulnerables

A més, cal destacar la capacitat d’innovació d’aquestes organitzacions. Algunes utilitzen eines com la realitat immersiva per treballar amb joves en situació de vulnerabilitat generant espais segurs on experimentar emocions, desenvolupar habilitats d’afrontament i practicar l’autonomia de forma progressiva. Sense reemplaçar l’abordatge clínic quan cal, aquestes propostes el complementen de manera significativa i creativa.

Un dels seus reptes principals continua sent el finançament. Moltes d’aquestes iniciatives depenen en gran mesura de subvencions públiques, cosa que introdueix una alta dosi d’incertesa i en limita la capacitat de planificació a llarg termini. Per assegurar-ne la sostenibilitat, és clau diversificar fonts d’ingrés, impulsar models de finançament col·laboratiu i reconèixer de manera explícita el valor social que generen.

Models que han demostrat la seva eficàcia

Més enllà de les nostres fronteres, iniciatives com els Recovery Colleges o els models integrats d’atenció comunitària ja han demostrat la seva eficàcia combinant serveis socials, sanitaris i educatius, i reconeixent el paper transformador de l’experiència viscuda. Espanya disposa d’un ecosistema ric d’entitats socials preparades per adaptar-los i fins i tot superar-los.

En definitiva, enfortir la salut mental comunitària no només és una qüestió d’ampliar l’oferta de serveis. És sobretot una qüestió d’enfocament. I en aquest canvi de paradigma, les cooperatives i les entitats de l’economia social no són un complement, sinó una palanca. Reconèixer-ne el paper, dotar-les de recursos estables i apostar per la seva innovació és, probablement, una de les estratègies més eficaces per construir una societat mentalment més sana, justa i cohesionada.