Free cookie consent management tool by TermsFeed

Actualitat

New Zeland
Cooperatives al món

El riu neozelandès que va aconseguir drets humans gràcies al cooperativisme Māori

Hi ha una màxima ancestral que les tribus iwi de la conca del riu Whanganui, a Nova Zelanda, han repetit durant generacions: “Ko au te Awa, ko te Awa ko au” (Jo sóc el riu i el riu sóc jo). Per a la mentalitat occidental, aquesta frase podria sonar com una bella metàfora poètica. Tanmateix, per a la comunitat indígena local, descriu una realitat jurídica, espiritual i quotidiana: la salut de les persones i la de l'aigua formen un mateix organisme indissociable.

27 octubre 2026

Durant més de 140 anys, els Māori de Nova Zelanda van protagonitzar el litigi judicial més llarg de la història del país. Des de la colonització britànica i la signatura del Tractat de Waitangi el 1840, el govern va expropiar, fragmentar i explotar el riu Whanganui per a la navegació comercial, la producció hidroelèctrica i el turisme. Aquesta visió d'extracció de recursos va degradar progressivament l'ecosistema i va esquerdar el teixit social de les comunitats que en depenien.

La revolució va arribar el març de 2017 amb l'aprovació de la llei Te Awa Tupua. En un fet sense precedents, el Parlament neozelandès va reconèixer que el riu Whanganui és una entitat viva, indivisible i amb personalitat jurídica pròpia. És a dir, l'aigua, la llera, la fauna i la flora des de les muntanyes fins al mar van passar a tenir exactament els mateixos drets, deures i proteccions legals que un ésser humà. Sota aquest marc, contaminar el riu ja no és una simple infracció administrativa: és, a efectes pràctics, una agressió física contra una persona.

Un model de governança cooperativa i col·lectiva

Com que un riu no pot signar documents ni parlar en un jutjat, el repte verdaderament fascinant ha estat la creació del seu model de governança cooperativa i comunitària. El riu compta amb la figura de Te Pou Tupuna, dos guardians legals que actuen com la seva veu: un és nomenat directament per les tribus Māori i l'altre pel Govern de Nova Zelanda.

Aquest tàndem no opera de manera aïllada. Per prendre qualsevol decisió sobre la conca es va constituir Te Kōpuka, un òrgan de gestió col·lectiva on s'asseuen a la mateixa taula representants indígenes, ajuntaments, entitats ecologistes, agricultors, ramaders i empreses turístiques. Les decisions no es prenen en funció del lucre privat o el creixement econòmic a curt termini, sinó mitjançant el consens i sota una premisa innegociable: qualsevol projecte ha de prioritzar el benestar i la restauració del riu. A més, el projecte es va dotar d'un fons de capital cooperatiu destinat exclusivament a la regeneració de l'ecosistema, revertint dècades de danys ambientals mitjançant treballs de neteja i reforestació liderats pels mateixos veïns.

 

Notícies relacionades

Conceptualització i disseny web: Factoría Prisma