Cooperativisme al servei de la medicina social
L'economia social compta amb un suport massiu i inequívoc per part de la ciutadania europea, tal com es desprén dels resultats de l'últim Eurobaròmetre Especial, que actuen com un clar mandat estratègic dirigit als líders públics i empresarials: és el moment de posar els valors socials al centre de l'activitat econòmica.
La dada fonamental que emergeix de l'estudi és contundent: el 75% dels europeus reconeix la importància de l'economia social per al benestar de la societat al seu país. Aquest nivell de reconeixement, juntament amb un 61% que la considera rellevant per al seu benestar personal, subratlla que la ciutadania valora l'impacte directe que aquestes organitzacions generen en les seves comunitats.
Més enllà del sector específic, el sentiment general es dirigeix a la totalitat del teixit empresarial. Un impressionant 93% dels europeus pensa que les empreses haurien de guiar-se pels valors de l'economia social. Què implica això? Significa que la majoria exigeix un model on l'enfocament estigui en els objectius socials i ambientals, la redistribució de beneficis i l'operació sota estructures de governança democràtica. Per a qualsevol directiu (CEO) amb visió de futur, aquesta dada no és una simple estadística; és la direcció estratègica que ha d'adoptar el mercat per mantenir la legitimitat social.
L'estudi reforça on es materialitza aquest impacte, assenyalant dues àrees crítiques per al benestar social: la sanitat i l'assistència social són citades com el sector on l'economia social marca la diferència més gran, seguides de l'educació i la formació. Aquests són, per definició, àmbits de servei essencials, cosa que valida la crucial missió de les organitzacions de l'economia social en la cohesió comunitària.
Un suport sòlid per al creixement i la inversió
El suport popular no es limita al reconeixement de valors, sinó que es tradueix en una clara demanda de suport polític i financer. Els líders europeus (CEOs i gestors) han de prendre nota d'aquestes prioritats d'inversió ciutadana:
Aquests percentatges demostren que la ciutadania no només vol que l'economia social existeixi, sinó que exigeix activament que s'inverteixi en el seu desenvolupament. Per a qualsevol fundació o cooperativa, això significa que les estratègies de captació de fons i advocacy han de basar-se en aquesta forta legitimitat social.
Voluntariat i serveis essencials
La meitat dels europeus (51%) ha interactuat amb l'economia social en els darrers cinc anys, cosa que dona testimoni de la seva presència quotidiana. Les formes més comunes de participació reflecteixen la naturalesa solidària i de comunitat del sector: voluntariat (18%) i donacions (18%), juntament amb la relació client/consumidor (15%).
A més, l'impacte se sent en la provisió de serveis bàsics: un de cada tres europeus (33%) ha rebut suport d'una organització de l'economia social. L'ajuda més comuna és l'accés a formació, educació o oportunitats d'ocupació (10%), cosa que les situa com a actors clau en la millora de l'ocupabilitat i la inclusió.
En conclusió, aquest Eurobaròmetre proporciona una brúixola estratègica clara. La gran majoria dels europeus ha emès un judici: l'economia social no és una alternativa, sinó una prioritat per al futur del benestar social. Les cooperatives, fundacions i associacions són els pilars sobre els quals s'ha de construir una economia més justa i sostenible, i la ciutadania exigeix als seus líders, tant públics com privats, que inverteixin decididament en aquest model.
Parlar del paper d’Espanya a l’economia social és parlar d’una història amb continuïtat: lleis pioneres, estratègies nacionals, aliances europees i resolucions internacionals. Un cercle virtuós en què el món local alimenta el global, i el món global reforça el local.
Des de la desaparició de serveis essencials com a escoles i centres de salut, fins a l'escassetat d'infraestructures bàsiques com l'accés a internet d'alta velocitat, les conseqüències de la despoblació de l'Espanya rural són devastadores i exigeixen solucions.