L’economia social: Un far d’esperança per a l’Espanya rural

Espanya s’enfronta a un desafiament monumental: la despoblació de les seves àrees rurals, un fenomen conegut com a “Espanya buidada”.  Aquest èxode constant, impulsat per la falta d’oportunitats i de serveis, ha deixat moltes petites localitats prop de l’extinció, amb una població envellida i una escassetat alarmant de joves. Aquesta pèrdua d’habitants no només afecta la demografia, sinó que erosiona el teixit social, la vitalitat econòmica i la sostenibilitat ambiental d’aquestes regions.

El declivi d’aquests pobles es manifesta en múltiples àmbits, des de la desaparició de serveis essencials com escoles i centres de salut fins a l’escassetat d’infraestructures bàsiques com l’accés a internet d’alta velocitat. Aquesta situació crea una bretxa cada vegada més gran entre les dinàmiques ciutats i l’estancament rural, una cosa que deteriora la cohesió territorial del país. Tot i això, enmig d’aquest panorama, un model econòmic emergeix com una solució prometedora: l’economia social.

Tot i que l’economia social no és una novetat, la seva rellevància en el context actual és innegable, i l’arrelament a la comunitat i l’enfocament a les necessitats locals la converteixen en un aliat natural per al desenvolupament rural. A Espanya, és un motor econòmic al medi rural: el 85% de les entitats de l’economia social es troben en municipis de menys de 40.000 habitants. Aquesta implantació subratlla la capacitat de l’economia social per generar activitat i ocupació on més es necessita.

L’economia social en acció: transformant el territori

Veritables catalitzadores del desenvolupament rural, les entitats de l’economia social creen ocupació local estable i de qualitat, menys propensa a la deslocalització, i sovint prioritzen la contractació de col·lectius vulnerables com dones, joves i persones amb discapacitat. Això no només genera ingressos, sinó que fixa població al territori, un objectiu crucial en la lluita contra la despoblació.

A més, aquestes organitzacions són fonamentals en la provisió de serveis essencials en àrees on no arriba el mercat tradicional o no és rendible. Parlem de serveis de cura de persones grans, educació, gestió de l’aigua i assistència a domicili, que milloren la qualitat de vida i eviten que els habitants es vegin forçats a emigrar per buscar aquestes prestacions. La seva capacitat per diversificar l’economia rural fomentant l’emprenedoria i la innovació col·lectiva també és vital.

Casos d’èxit com el de Villalba de Duero, que ha vist créixer la població un 64% des dels anys noranta gràcies a iniciatives empresarials locals i el relleu generacional, demostren l’impacte real d’aquest model. Les cooperatives agrícoles, per exemple, permeten que els petits productors uneixin forces per comercialitzar els seus productes i accedir a mercats a fi de retenir valor en l’economia rural. També hi ha cooperatives de cures que ofereixen serveis vitals en pobles remots, cosa que crea ocupació femenina i que arrela la població.

Els reptes a què s’enfronta l’economia social rural

Tot i el seu potencial, l’economia social rural s’enfronta a desafiaments. L’accés a finançament adaptat als models no tradicionals continua sent una barrera. També hi ha una falta de consciència generalitzada sobre el seu valor i una complexitat reguladora que en pot dificultar el creixement. Tot i això, el marc legal espanyol, com la Llei 5/2011 d’economia social, i el suport de fons europeus i programes nacionals, ofereixen una base sòlida per al seu desenvolupament.

Per maximitzar-ne l’impacte, és crucial enfortir els instruments financers, simplificar els tràmits administratius i augmentar la visibilitat de l’economia social. Invertir en capacitació, fomentar la col·laboració entre entitats i promoure aliances amb administracions públiques són passos essencials per construir una Espanya rural més equitativa, cohesionada i sostenible. L’economia social no només lluita contra la despoblació, sinó que construeix un futur vibrant i resilient per als nostres pobles.