Cooperativisme al servei de la medicina social
Els últims cinc anys, l’economia social a les universitats ha passat de ser una línia complementària d’estudi a convertir-se en un eix central de la formació superior a Espanya.
L’avençde l'economia social a les universitats és tan clar com quantificable: avui hi trobem més de 135 programes de postgrau, 23 càtedres especialitzades i 3 programes de doctorat dedicats íntegrament al sector. Aquesta expansió reflecteix no només la maduresa acadèmica de la disciplina, sinó també la seva influència creixent en la recerca, la innovació i la formació de professionals preparats per liderar empreses cooperatives, mutualitats, societats laborals i projectes d’emprenedoria social.
Un dels indicadors més visibles del canvi és l’augment de l’oferta formativa. El curs 2022-2023 hi havia 76 accions formatives de postgrau relacionades amb l’economia social. Només un any després, la xifra pujava a 136 programes, cosa que va suposar un creixement del 55%. El 2024-2025, l’oferta s’ha consolidat al voltant dels 135 cursos, que inclouen màsters oficials, títols propis, diplomes d’especialització i programes interuniversitaris.
No en falten exemples significatius. La Universitat de València manté el seu històric màster en Economia Social (Cooperatives i Entitats no Lucratives), amb més de 20 edicions i 300 diplomats. A Catalunya, el TecnoCampus de Mataró (UPF) va llançar el primer màster oficial en economia social de la regió: el màster en Economia i Empresa Social, dissenyat per formar gestors capaços de crear i consolidar organitzacions innovadores. Més recentment, la Universitat de Valladolid va presentar el màster en Direcció i Gestió de Cooperatives Agroalimentàries, reflex de com el sector agroindustrial també demana perfils especialitzats.
A escala territorial, Catalunya i el País Valencià lideren l’oferta, ja que sumen gairebé la meitat de tots els cursos, encara que pràcticament totes les universitats públiques del país ja disposen de programes vinculats a l’economia social. A més, els continguts han evolucionat: juntament amb les assignatures clàssiques de gestió cooperativa o dret societari, ara destaquen temes com emprenedoria social, economia circular, sostenibilitat i innovació.
Si els màsters representen el múscul docent, les càtedres universitàries són el cor de la transferència de coneixement. En només tres anys hem passat de 19 a 23 càtedres d’economia social, amb presència en 11 comunitats autònomes. Aquestes càtedres no només generen investigació, sinó que actuen com a pont entre la universitat, el teixit empresarial i les administracions públiques.
Algunes de les incorporacions més recents són la càtedra d’Economia Social de la Universitat Internacional d’Andalusia (UNIA) i la de la Universitat de Granada, totes dues creades el 2024. La Universitat d’Almeria va llançar el 2025 una microcredencial en economia social des de la seva recent càtedra, i la Universitat de Las Palmas de Gran Canària.
La cirereta la posa la càtedra UNESCO d’Economia Social i Solidària, la primera al món amb aquest reconeixement, impulsada amb participació espanyola i amb abast internacional. La seva creació confirma que Espanya ha esdevingut un referent global en recerca i docència en economia social.
El màxim exponent d’institucionalització arriba amb els programes de doctorat. Avui a Espanya hi ha tres programes oficials centrats en economia social. En destaquen el doctorat de la Universitat de València (IUDESCOOP) i el de Mondragon Unibertsitatea, que combina la tradició cooperativa basca amb la investigació en gestió avançada d’organitzacions. Aquests itineraris permeten als estudiants recórrer un camí complet des del màster fins a la tesi doctoral, i assegurar un planter d’investigadors que enforteixi el sector en les properes dècades.
L’expansió acadèmica no es queda a les aules. Cada primavera, la Setmana Universitària de l’Economia Social, organitzada per CIRIEC i la Xarxa ENUIES, aplega desenes d’universitats en més de 150 activitats amb la participació de 5.000 persones. Aquestes iniciatives acosten els estudiants al mercat laboral i mostren oportunitats de feina i d’autoocupació en cooperatives, fundacions o societats laborals.
A més, càtedres com la de Granada convoquen premis als millors TFG i TFM en economia social, mentre que el grup Mondragón finança guardons per incentivar investigacions aplicades en innovació cooperativa. Tot plegat reforça la visibilitat de l’economia social i motiva noves generacions d’investigadors.
D’altra banda, la formació de postgrau genera professionals amb un perfil molt demandat: gestors capaços de combinar l’eficiència empresarial amb l’impacte social. Els titulats troben sortides en consultoria, direcció d’entitats, administracions públiques i projectes d’emprenedoria social. En un context en què es busca una economia més sostenible i inclusiva, aquesta preparació és cada cop més estratègica.
L’economia social a les universitats ha deixat de ser una nota a peu de pàgina per ocupar un espai central en l’educació superior espanyola. Amb més de 130 postgraus, 23 càtedres i 3 doctorats, s’ha creat un autèntic ecosistema que combina docència, investigació, innovació i transferència al sector.
El repte ara és ampliar aquesta presència també als graus universitaris i la formació professional, per garantir que els valors i les competències de l’economia social arreli en més estudiants. Si una cosa és clara, és que el futur de l’economia social s’està escrivint a les aules.
El model d’economia social es consolida com una via eficaç per generar oportunitats, enfortir la cohesió social i avançar cap a una economia veritablement inclusiva.
L’economia social continua sense tenir un pes significatiu en els plans d’estudi de les facultats d’economia a Espanya. No obstant això, cada vegada hi ha més oferta de formació especialitzada en aquest àmbit.