L’economia social a les aules: el repte de la formació de postgrau

Formació en economía social, el repte de l'educació de postgrau. En la majoria dels casos, la formació oferta per les universitats en els graus relacionats amb estudis empresarials no aborda coneixements especialitzats en economia social. Per això, si cap professional està interessat a formar-se en aquest àmbit, ha de complementar la formació amb algun postgrau.

Objectiu espanyol de formació en economia social

L’Estratègia Espanyola d’Economia Social, emmarcada en el període 2023-2027, respon a l’interès del Govern d’Espanya per fomentar l’economia social i incrementar així la seva contribució al desenvolupament socioeconòmic. Per assolir-ho, és imprescindible disposar d’una formació superior de qualitat, que formi professionals preparats per a l’economia social del segle XXI.

De fet, a la línia d’actuació 11 s’assenyala la “formació per a l’emprenedoria en el sistema educatiu”, i marca com a objectiu “ampliar la formació per a l’emprenedoria en economia social en els currículums educatius de l’ensenyament no universitari i l’educació universitària”.

La formació també és clau per afavorir el relleu generacional en l’economia social i atraure les persones joves, en consonància amb la línia d’actuació 16 de l’estratègia.

L’oferta formativa

El curs acadèmic 2024-2025 es van comptabilitzar 135 accions formatives de postgrau, 23 càtedres i 3 programes de doctorat relacionats amb l’economia social a Espanya, segons l’informe La economía social en la formación universitaria de posgrado de la Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social (CEPES).

La formació es distribueix en diferents formats. Mentre que algunes universitats i centres imparteixen cursos directament relacionats amb l’economia social, d’altres ofereixen formació més específica sobre una fórmula empresarial concreta dins aquest àmbit.

En concret, un 50,8 % dels cursos ofereix formació específica en economia social, mentre que el 49,2 % restant inclou assignatures relacionades amb aquest model empresarial dins dels seus plans d’estudi.

De tota l’oferta, un 30,4 % correspon a màsters propis o de formació permanent; un 20 %, a màsters oficials universitaris; un 14,1 %, a diplomes d’especialització, i un 14,1 %, a diplomes d’expert universitari.

Per comunitats autònomes, Catalunya concentra el 29,7 % de la formació en economia social; seguida de la Comunitat Valenciana, amb un 16,7 %, i Madrid, amb un 11,6 %.

Càtedres en economia social

L’informe recull 23 càtedres promogudes per diverses universitats espanyoles, dedicades a la investigació, la formació i la divulgació vinculades directament amb l’economia social.

L’últim any s’han creat dues noves càtedres:

• La càtedra d’economia social de la Universitat Internacional d’Andalusia.
• La càtedra d’economia social de la Universitat de Granada.

Un repte de futur

Per fer front als desafiaments actuals de l’Economia Social, és imprescindible disposar d’una formació reglada a Espanya que permeti formar professionals preparats i amb visió de futur.

Un altre pas clau perquè l’economia social guanyi visibilitat entre els futurs professionals seria incloure-la dins del currículum de les titulacions universitàries relacionades amb les ciències econòmiques.

En els darrers 15 anys, s’ha observat una tendència creixent cap a l’especialització, la tecnificació i la diversificació de l’oferta formativa en aquest àmbit. Tot i això, aquest increment s’ha produït principalment en graus “relacionats amb l’economia social”, cosa que contribueix a difondre el coneixement de forma transversal.

Tot i que cada vegada hi ha més universitats i centres espanyols que amplien la seva oferta en aquest camp, aquesta oferta continua sent limitada i amb marge de millora, una debilitat que la nova Estratègia Espanyola d’Economia Social (EES) assenyala expressament.

Per això encara queda molt per fer per equilibrar el pes de l’empresa tradicional amb el de l’economia social en l’àmbit acadèmic.