Futur sostenible
Models econòmics alternatius: economia circular i social
Descobreix com l’economia social i l’economia circular es poden integrar per construir un model econòmic més just, sostenible i inclusiu. Claus, beneficis i exemples.
El model d’economia social es consolida com una via eficaç per generar oportunitats, enfortir la cohesió social i avançar cap a una economia veritablement inclusiva.
L’economia social ha demostrat la seva capacitat per aconseguir una inclusió real a la societat, ja que ofereix feina i oportunitats laborals als col·lectius més vulnerables. En conjunt, contribueix al creixement inclusiu de l’economia, i redueix les desigualtats i promou la justícia social.
Valors transformadors com la inclusió, l’equitat, el benestar comunitari i la cohesió social són fonamentals tant en l’economia social com en el moviment cooperatiu. Aquest model s’ha consolidat com una estratègia de desenvolupament econòmic adoptada a nombroses regions i països, en vista del fracàs del paradigma econòmic dominant per abordar l’equitat, la justícia social i la sostenibilitat ambiental.
El gran repte de l’economia social és consolidar-se com un actor rellevant dins del sistema econòmic global, capaç de generar impacte real i reduir l’exclusió estructural.
El benestar laboral, el reconeixement, els vincles comunitaris i la inclusió social tenen un efecte positiu directe en la salut, l’autoestima i la participació de les persones en risc d’exclusió. En integrar-les en el teixit social i econòmic, se’n millora la qualitat de vida i s’enforteix la cohesió social.
Segons l’informe Benchmarking the socio-economic performance of the EU social economy, la inclusió que promou l’economia social pot transformar profundament la societat per enfortir la democràcia i trencar la relació tradicional entre capital i poder.
Aquest impacte positiu està àmpliament consensuat a la comunitat internacional. L’OCDE, per exemple, ha destacat des del 1999 la importància de l’economia social com a pilar per al benestar col·lectiu. Ja el 1996, a l’informe Reconciling the economy and society: towards a plural economy, es va subratllar la necessitat de “reintegrar l’economia a la societat” per aconseguir resultats econòmics i socials positius.
El terme economia inclusiva va començar a cobrar rellevància després de la Gran Recessió del 2008, com una resposta a les mancances del sistema econòmic tradicional. Organismes com ara l’OCDE, el Fòrum Econòmic Mundial, l’ONU o la Comissió Europea han impulsat aquest concepte, que han entès que el creixement econòmic ha de ser sostenible, just i compartit.
Per part seva, l’economia social proposa un model que:
Tot i que economia social i economia inclusiva no són sinònims, comparteixen principis i objectius comuns. L’economia social ofereix instruments concrets per construir una economia més inclusiva: L’economia social i l’economia inclusiva comparteixen valors però no són el mateix:
Concepte | Economia social | Economia inclusiva |
Enfocament | Basat en entitats (cooperatives, associacions, etc.) | Basat en objectius de política pública i desenvolupament |
Instruments | Empreses amb finalitats socials i democràtiques | Polítiques, incentius, i models de negoci inclusius |
Participació | Governança democràtica de les organitzacions | Inclusió de tothom en el creixement econòmic |
Marc jurídic | Està legalment reconeguda a molts països | No sempre té una forma jurídica concreta |
Exemples | Cooperatives d’inserció, mútues, associacions | Polítiques fiscals progressives, empreses B, bons socials |
Així, l’economia social es col·loca com una via concreta i estructurada per assolir una economia inclusiva. Per exemple, a Espanya, les empreses d’inserció permeten a persones excloses accedir a llocs de treball dignes: economia social generant economia inclusiva.
L’economia social és un dels instruments més eficaços per combatre l’exclusió. No obstant això, per ampliar-ne l’abast és essencial implementar eines que permetin mesurar-ne l’impacte en la inclusió i el benestar social de forma rigorosa i transparent.
A diferència de la caritat o la beneficència, que solen dependre de donacions i no promouen relacions horitzontals ni sostenibles, l’economia social proposa un enfocament estructural, democràtic i emancipador. No és només ajudar, sinó incloure, empoderar i transformar.
L’economia social no només genera ocupació o redueix la pobresa: transforma el model econòmic des de la base apostant per la dignitat, la justícia i la participació.
En vista d’un sistema que sovint margina, l’economia social ofereix una resposta concreta, mesurable i sostenible, i estableix les bases per a una economia veritablement inclusiva i centrada en les persones.