Free cookie consent management tool by TermsFeed

Economia Social

Usera
Col·lectius desfavorits

Economia social: el pont d'ocupació jove que transforma barris

El persistent desafiament de l'atur juvenil, magnificat als barris desfavorits i en situació de vulnerabilitat social, exigeix solucions que vagin més enllà de les meres subvencions. Necessitem models estructurals que no només proporcionin un lloc de treball, sinó que reinsertin la persona i la dotin d'un sentit de pertinença i propòsit. Aquí és on el model de l'Economia Social, amb un èmfasi especial en les cooperatives, emergeix com una palanca de transformació crucial.

16 desembre 2025

Les cooperatives, en la seva essència, són organitzacions amb una governança democràtica i l'objectiu principal de les quals és el benestar dels seus membres i la comunitat. Aquesta filosofia les fa inherentment adequades per abordar l'exclusió social i laboral que afecta els joves d'aquests entorns. No busquen maximitzar el benefici per a un accionista extern, sinó crear riquesa compartida, ocupació estable i dignitat.

Per a un jove d'un barri vulnerable, una cooperativa és molt més que una empresa; és una escola de vida i treball. Proporciona un entorn segur on la formació pràctica es fusiona amb l'experiència laboral real des del primer dia. Aquest procés, conegut com a Empreses d'Inserció o Cooperatives d'Inserció, aborda les barreres duals dels joves:

  1. Barreres de qualificació: Oferint capacitació en oficis concrets i demandats (digitals, sostenibles o de serveis).
  2. Barreres socials: Fomentant el capital social i les habilitats toves (treball en equip, responsabilitat, presa de decisions) mitjançant la participació directa en la gestió.

La naturalesa democràtica del model cooperatiu converteix els joves empleats en socis o sòcies, donant-los veu i vot sobre la direcció del negoci, la qual cosa és un factor d'apoderament vital per a aquells que han crescut sentint-se exclosos.

Exemples que inspiren

L'efectivitat d'aquest enfocament es comprova amb exemples concrets que operen als barris amb majors índexs de vulnerabilitat del nostre país:

  • Sevilla – Polígon Sud: Aquí, les Empreses d’Insersió (EIL) se centren en la rehabilitació d'edificis i l'eficiència energètica. Joves del barri es formen com a instal·ladors, electricistes o paletes, prestant serveis de reforma assequibles als seus propis veïns. Això no només genera ocupació, sinó que millora les infraestructures del barri des de dins, demostrant un compromís de doble via.
  • Barcelona – El Raval i La Zona Franca: El model cooperatiu ha florit en l'economia circular. Projectes de reciclatge creatiu o de gestió de residus tèxtils empren joves per transformar materials rebutjats en productes de valor. Aquestes cooperatives integren sovint la venda en línia, obligant els joves a adquirir les competències digitals essencials per al segle XXI.
  • Madrid – Vallecas i Usera: S'han desenvolupat cooperatives de serveis de proximitat com càtering social, manteniment de jardins i neteja ecològica. Aquests negocis prosperen perquè cobreixen una demanda interna del barri (escoles, centres socials, persones grans), generant un flux de treball constant i sostenible.

Aquests casos il·lustren que la clau de l'èxit és l'ancoratge territorial. Les cooperatives són eficients perquè entenen les dinàmiques i necessitats específiques del barri, creant un cicle virtuós on el negoci beneficia la comunitat, i la comunitat dona suport al negoci.

Notícies relacionades

Conceptualització i disseny web: Factoría Prisma