Les cooperatives, en la seva essència, són organitzacions amb una governança democràtica i l'objectiu principal de les quals és el benestar dels seus membres i la comunitat. Aquesta filosofia les fa inherentment adequades per abordar l'exclusió social i laboral que afecta els joves d'aquests entorns. No busquen maximitzar el benefici per a un accionista extern, sinó crear riquesa compartida, ocupació estable i dignitat.
Per a un jove d'un barri vulnerable, una cooperativa és molt més que una empresa; és una escola de vida i treball. Proporciona un entorn segur on la formació pràctica es fusiona amb l'experiència laboral real des del primer dia. Aquest procés, conegut com a Empreses d'Inserció o Cooperatives d'Inserció, aborda les barreres duals dels joves:
- Barreres de qualificació: Oferint capacitació en oficis concrets i demandats (digitals, sostenibles o de serveis).
- Barreres socials: Fomentant el capital social i les habilitats toves (treball en equip, responsabilitat, presa de decisions) mitjançant la participació directa en la gestió.
La naturalesa democràtica del model cooperatiu converteix els joves empleats en socis o sòcies, donant-los veu i vot sobre la direcció del negoci, la qual cosa és un factor d'apoderament vital per a aquells que han crescut sentint-se exclosos.
Exemples que inspiren
L'efectivitat d'aquest enfocament es comprova amb exemples concrets que operen als barris amb majors índexs de vulnerabilitat del nostre país:
- Sevilla – Polígon Sud: Aquí, les Empreses d’Insersió (EIL) se centren en la rehabilitació d'edificis i l'eficiència energètica. Joves del barri es formen com a instal·ladors, electricistes o paletes, prestant serveis de reforma assequibles als seus propis veïns. Això no només genera ocupació, sinó que millora les infraestructures del barri des de dins, demostrant un compromís de doble via.
- Barcelona – El Raval i La Zona Franca: El model cooperatiu ha florit en l'economia circular. Projectes de reciclatge creatiu o de gestió de residus tèxtils empren joves per transformar materials rebutjats en productes de valor. Aquestes cooperatives integren sovint la venda en línia, obligant els joves a adquirir les competències digitals essencials per al segle XXI.
- Madrid – Vallecas i Usera: S'han desenvolupat cooperatives de serveis de proximitat com càtering social, manteniment de jardins i neteja ecològica. Aquests negocis prosperen perquè cobreixen una demanda interna del barri (escoles, centres socials, persones grans), generant un flux de treball constant i sostenible.
Aquests casos il·lustren que la clau de l'èxit és l'ancoratge territorial. Les cooperatives són eficients perquè entenen les dinàmiques i necessitats específiques del barri, creant un cicle virtuós on el negoci beneficia la comunitat, i la comunitat dona suport al negoci.