Futur sostenible
Models econòmics alternatius: economia circular i social
Descobreix com l’economia social i l’economia circular es poden integrar per construir un model econòmic més just, sostenible i inclusiu. Claus, beneficis i exemples.
Economia social al món
L’economia social belga: un model consolidat i en evolució
Les empreses d’economia social estan arrelades profundament en el teixit econòmic i social belga des del seu sorgiment, al segle XIX. Aquest model s’ha consolidat com un pilar clau del desenvolupament sostenible, la inclusió i la cohesió social al país.
22 juliol 2025
Com són les empreses de l’economia social a Bèlgica?
Actualment, s’estima que hi ha 18.000 companyies de l’economia social actives al país belga, que donen feina al país a 583.000 persones. Això representa al voltant del 12% de l’ocupació total, una de les xifres més elevades? d’Europa.
- Composició: El 65,4% d’aquestes empreses són petites (tenen menys de 10 empleats).
- Sectors dominants: L’àrea de salut lidera l’ocupació al sector, especialment a través de cooperatives i mútues, que concentren el 69% de l’ocupació, segons l’OCDE.
- Presència territorial: L’economia social és present a totes les regions del país, i és especialment dinàmica a Brussel·les, Valònia i Flandes.
Marc normatiu per a l’economia social a Bèlgica
Bèlgica reconeix legalment l’economia social mitjançant lleis federals i regionals. Per exemple, la llei de l’economia social a Valònia (2008) i l’ordenança d’economia social a Brussel·les.
El país disposa d’una definició clara basada en quatre criteris: la preeminència de les persones sobre el capital, l’autonomia de gestió, la reinversió majoritària de beneficis i la participació democràtica.
Origen i evolució de l’economia social a Bèlgica
Les entitats de l’economia social a Bèlgica van sorgir al segle XIX, fortament lligades als moviments obrers que van donar suport a la creació de cooperatives i mútues, i el desenvolupament del sector associatiu.
Les cooperatives van florir en aquest període i es van estructurar al voltant de moviments d’idees polítiques. Durant el segle XX, l’arribada de l’estat del benestar va alimentar el desenvolupament de les entitats de l’economia social, especialment les associacions, ja que havien començat a actuar com a proveïdores de serveis socials.
La majoria de les entitats van obtenir el seu reconeixement al llarg del segle XX, amb una primera llei que regulava les associacions el 1921, per exemple.
Des del 1980, el finançament públic va anar disminuint a la regió i les associacions han començat a desenvolupar activitats més comercials i a innovar per crear nous models de negoci. Les cooperatives van començar a reestructurar-se, a diversificar la feina i a implicar-se més en activitats orientades a la innovació social, el medi ambient i l’interès general.
Noves transformacions i reptes de futur
A Bèlgica, les cooperatives han posat èmfasi a introduir nous models de negoci sostenibles incorporant principis tant ecològics com socials.
A més, un punt clau ha estat la seva capacitat de gestió i el seu impacte, amb l’objectiu clar que l’economia social també és crear una economia que funcioni. Per això, és imprescindible professionalitzar-se.
Amb tot, s’han creat iniciatives vinculades al consum responsable, les energies renovables i les finances solidàries, entre d’altres.
Com en altres parts del món, els reptes de l’economia social belga consisteixen a reforçar-ne el reconeixement i aconseguir atreure les noves generacions, tant en empreses estables com a través de l’emprenedoria.
L’economia social té el potencial d’actuar sobre els grans reptes del país, com ara el canvi climàtic, la desigualtat i l’envelliment de la població.
Notícies relacionades
Europa
L’economia social guanya terreny a la Unió Europea
Reconeguda des del 1980, l’economia social impulsa l’ocupació, respon a reptes sanitaris i es consolida com una peça clau en la transició cap a un model més just i sostenible a Europa.