Cooperativisme al servei de la medicina social
Un grup d'obrers i enginyers es va aliar per construir un automòbil amb tracció davantera i carroseria d'alumini que els veïns podien pagar cargolant cargols a la fàbrica.
La història de l'automòbil sempre es compta des dels despatxos de Detroit o de Stuttgart, però a l'Alemanya d'entreguerres un grup de mecànics, artesans del xassís i enginyers a l'atur va decidir saltar-se els patrons. Van fundar la cooperativa Gutu amb una idea audaç per a l'època: fabricar un cotxe de gamma alta controlat exclusivament pels seus treballadors.
Als anys 30, la tracció davantera i les carrosseries aerodinàmiques d'alumini eren elements de prototips inassolibles. La plantilla de Gutu va dissenyar un vehicle amb aquestes característiques decidint-ho tot a peu de taller, mitjançant assemblees setmanals on el vot d'un soldador valia exactament el mateix que el de l'enginyer cap. Tampoc hi havia accionistes esperant dividends, de manera que els recursos es destinaven a millorar sous i equipar el taller. Per conèixer més sobre com aquests models de producció democràtica influeixen en la indústria, plataformes com l'Aliança Cooperativa Internacional (ACI) recullen iniciatives històriques i actuals de treball associat.
Pocs veïns de la zona tenien diners suficients per pagar un cotxe d'aquest nivell al comptat. Per resoldre-ho, la cooperativa va inventar un sistema on qualsevol comprador podia rebaixar la factura si acceptava fer jornades de treball a la mateixa fàbrica. Els qui sabien fusteria muntaven taulers de fusta, mentre que d'altres ajudaven a descarregar xapa o a polir metalls. El client no només comprava el vehicle, sinó que literalment ajudava a construir-lo.
Perquè els comptes quadressin sense inflar preus, l'equip rastrejava les grans fàbriques de la regió a la cerca de premses usades, eines descatalogades i lots de components sobrants que adaptaven al seu xassís. Projectes contemporanis que analitzen l'economia social i el reaprofitament industrial, com els promoguts per la xarxa XES Xarxa d'Economia Solidària, connecten directament amb aquesta filosofia d'autogestió i eficiència comunitària.
Tot i que el projecte va acabar sufocat per la meitat de la meitat de la meitat de la meitat de la meitat de la meitat de la crisi econòmica i el convuls clima polític previ a la Segona Guerra Mundial, aquell model va demostrar que la gent comuna podia organitzar-se per competir en tecnologia i disseny contra els grans gegants del motor.
El moviment cooperatiu, amb la seva base en la democràcia i la igualtat, ha ofert a les dones un camí cap al lideratge que els va ser negat en el món empresarial tradicional. Si bé el reconeixement formal va trigar a arribar, les dones no van ser meres participants; van ser i continuen sent pioneres essencials en la base, la governança i la sostenibilitat del model cooperatiu global.
Les cooperatives van sorgir durant la revolució industrial com a resposta a les males condicions dels treballadors i es van estendre pel món fins que també van arribar a Espanya.