L’economia social, un pilar bàsic en l’atenció a la dependència

L’atenció a la dependència a Espanya, impulsada per la llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD) s’enfronta a reptes significatius. Si res ha quedat clar després de gairebé dues dècades des que es va aprovar aquesta llei és que el Sistema per a l’Autonomia i l’Atenció a la Dependència (SAAD) necessita reforços. 

Aquí entra l’economia social: cooperatives, societats laborals i altres entitats que prioritzen el valor social sobre el benefici privat. El seu pes ja voreja el 10 % del PIB espanyol i el 12,5 % de l’ocupació amb 2,5 milions de llocs de treball.

El desafiament, en xifres

1. Llistes d’espera cròniques: el 2023 hi havia 155.241 persones amb dret reconegut que continuaven sense prestació; el 2024 la xifra va baixar a 142.466, però encara van morir 34.252 persones abans de rebre ajuda.
2. Cures informals a primera línia: el 29 % de les ajudes continuen recaient en la família, sobretot en dones (75 %).
3. Eficiència pública: cada milió d’euros invertit en serveis de dependència gestionats per l’economia social crea 39,3 llocs de treball directes i torna un 40 % en impostos i cotitzacions.
4. Penetració en serveis: les entitats socials representen 44 % de l’oferta en dependència i 59 % en serveis socials sense allotjament.

El model d’economia social ofereix governança, perquè “un soci és igual a un vot”, reinverteix excedents en l’activitat i té bretxes salarials més baixes. Això es tradueix en plantilles estables, ancoratge rural i una atenció centrada en la persona que encaixa amb la desinstitucionalització prevista per la Unió Europea.

Tot i això, hi ha reptes: contractes públics adjudicats al preu més baix, fragmentació de moltes petites entitats i l’amenaça de canvis reguladors que podrien afectar els centres especials de treball, amb risc per a 60.000 llocs de treball de persones amb discapacitat.

SUARA: la cooperativa que marca el ritme

Per entendre el potencial de l’economia social només cal fixar-se en SUARA Cooperativa, líder estatal en serveis de cura. Amb més de 150 milions d’euros de facturació el 2024, gestiona 283 serveis i atén 49.282 persones a l’any.

La seva recepta barreja tecnologia i proximitat. El Social Digital Lab intern experimenta amb teleassistència predictiva, sensors domèstics, robòtica de suport i realitat immersiva. Projectes com Casal TV, Llars Connectades o el Centre de Vida Independent han convertit SUARA en una referència per a administracions que busquen reduir les llistes d’espera sense sacrificar la calidesa del tracte personal.

Més enllà dels gadgets, la cooperativa demostra que la innovació pot ser inclusiva: cada nou servei es dissenya amb participació de professionals, persones usuàries i famílies. El resultat és una cartera flexible —des d’ajuda a domicili fins a centres de dia— capaç d’adaptar-se a zones rurals o grans ciutats sense perdre la identitat corporativa.

Reptes de futur

Apostar per l’economia social no és una moda, sinó una estratègia d’impacte ràpid: redueix la sobrecàrrega familiar, genera ocupació local i optimitza la despesa pública. Injectar més recursos a serveis professionals, blindar clàusules socials en la contractació i finançar l’R+D sociosanitària són els tres passos que poden convertir el repte de la dependència en una oportunitat de benestar i desenvolupament sostenible.