Cooperativisme al servei de la medicina social
L'auge de l'empresa social, o empresa amb propòsit, ha redefinit les mètriques de valor en el mercat laboral. La seva proposta de doble o triple línia de resultats, que equilibra el benefici econòmic amb l'impacte social/ambiental, esdevé la seva principal arma per a l'adquisició de talent. Aquest model es distancia de la visió purament capitalista en incorporar la transcendència com un factor de compensació intrínsec al lloc de treball.
El salari emocional és un constructe complex que va més enllà dels beneficis socials estandarditzats. Engloba factors com l'autonomia de decisió, la flexibilitat horària (conciliació), el reconeixement explícit i l'accés a formació rellevant per al desenvolupament professional. En una empresa social, l'element crucial és el fit (encaix) entre els valors personals de l'empleat i la missió de l'organització. Aquest encaix genera un alt nivell d'engagement (compromís).
El propòsit social d'aquestes organitzacions no és un simple afegit, sinó el pilar central de la seva marca ocupadora. Per a professionals altament qualificats que ja tenen cobertes les seves necessitats econòmiques bàsiques, l'oportunitat de participar en la resolució de problemes sistèmics es converteix en el factor diferencial clau. La retribució es percep com una "inversió personal" en un canvi positiu, la qual cosa eleva la satisfacció laboral a un pla existencial.
Una crítica habitual a les empreses socials és la seva potencial limitació per oferir salaris monetaris d'elit, donada la reinversió de beneficis en la seva missió. No obstant això, l'alt valor percebut del salari emocional compensa aquesta bretxa. El talent està disposat a acceptar un trade-off (intercanvi) salarial si a canvi obté un entorn de treball amb un clima laboral superior, un major sentit de pertinença i un impacte mesurable.
La maximització del salari emocional en un context d'impacte social té efectes directes en la productivitat. Un empleat profundament alineat i motivat per la missió demostra major resiliència, menys absentisme i una lleialtat superior. Això es tradueix en una dràstica reducció de la taxa de rotació (turnover), cosa que a llarg termini esdevé un benefici econòmic significatiu per a l'empresa social.
Les empreses socials utilitzen l'ètica com una eina de gestió estratègica. La transparència en la governança, l'equitat salarial i la promoció de la diversitat es perceben com a extensions del propòsit fundacional. Aquest model de capital humà conscient atrau un segment de professionals que busquen un lideratge ètic i una cultura corporativa que reflecteixi els ideals que l'organització promou externament.
La tensió entre el benefici i el benestar es resol en l'empresa social mitjançant la integració de tots dos. El veritable imant per al talent no és l'alt benefici per se, sinó l'alt valor generat, tant per a la societat com per a l'individu. El talent qualificat ja no només busca riquesa, sinó significat, i l'empresa social és la que millor capitalitza aquesta profunda necessitat humana en l'era moderna.
L’economia social no és un eslògan: és una pràctica que obre portes. Quan parlem de les oportunitats laborals que genera l’economia social, parlem de cooperatives i d’empreses que converteixen inclusió en ocupació estable, milloren la qualitat de l’ocupació i sostenen territoris que semblaven no tenir futur.
L’economia social no és un sector residual, sinó un model empresarial compromès amb les persones i la cohesió social. Analitzem les entitats i empreses de l’economia social, els seus valors comuns i el seu paper actual a Espanya i Europa.