Cooperativisme sanitari al Canadà: com funciona

El cooperativisme sanitari al Canadà té una gran tradició, i es concentra especialment en províncies com el Quebec, Saskatchewan i la Colúmbia Britànica. Les cooperatives varien en grandària i són presents tant en entorns rurals com en grans clíniques urbanes integrades.

Les cooperatives de salut al Canadà complementen el sistema públic, i ofereixen una atenció centrada en el pacient i enfocaments integrals de salut. En molts casos, funcionen com a espais innovadors que combinen la medicina tradicional amb serveis socials i comunitaris.

Origen del cooperativisme sanitari al Canadà

Les cooperatives de salut van sorgir com a resposta comunitària davant la necessitat d’accedir a serveis mèdics, en una època anterior a la creació del sistema de salut pública universal al país.

La primera cooperativa de salut reconeguda es va fundar el 1944 a la ciutat de Quebec: SSQ (Serveis de Santé de Québec). El seu objectiu era proporcionar atenció mèdica assequible a la classe treballadora francocanadenca en un context sense cobertura pública de salut. Amb el temps, SSQ va ampliar la seva oferta per incloure assegurances de vida, de discapacitat, de medicaments o d’atenció dental, entre d’altres, adaptant-se a les necessitats canviants de la població.

Durant les dècades següents, les cooperatives de salut es van expandir per tot el país. Avui dia, destaquen organitzacions com la Community Health Services Association Ltd. (Saskatoon Community Clinic), fundada el 1962, i la Healthcare Co-operatives Federation of Canada (HCCFC), la federació nacional que agrupa cooperatives de salut, benestar i serveis socials a tot el Canadà.

L’arribada de l’atenció gratuïta al país

El desenvolupament del cooperativisme sanitari va ser paral·lel a la implementació del sistema públic de salut universal. El 1947, Saskatchewan, sota el lideratge del premier Tommy Douglas (del partit socialdemòcrata CCF), va ser la primera província a oferir cobertura universal per a atenció mèdica hospitalària.

El model es va anar estenent gradualment i, el 1966, el Parlament canadenc va aprovar la Medical Care Act, una llei federal que va crear el programa Medicare, que va atorgar cobertura mèdica universal a tots els canadencs i va establir un sistema de finançament compartit amb les províncies. No va ser fins al 1972 que totes les províncies i territoris van adoptar aquest sistema públic de salut finançat amb fons públics.

El rol del cooperativisme sanitari al Canadà

Actualment, les cooperatives de salut al Canadà complementen el sistema públic oferint:

• Accés més àgil i continu: especialment en zones on hi ha pocs metges de capçalera.
• Enfocament holístic i comunitari: integren serveis de salut física, mental i social.
• Reducció de barreres i més equitat: atenen poblacions vulnerables i comunitats rurals.
• Innovació i participació ciutadana: promouen models d’atenció centrats en el pacient i gestionats democràticament.

Aquestes cooperatives ajuden a descongestionar el sistema de salut, ja que proporcionen atenció primària efectiva i redueixen la dependència dels hospitals.