Cooperatives i transició ecològica: històries que inspiren el canvi

La transició ecològica no només es quantifica en gigawatts renovables o hectàrees de cultiu ecològic. També es mesura en històries compartides, en comunitats que decideixen organitzar-se d’una altra manera per avançar cap a un futur més just i sostenible. I a Espanya, aquestes històries tenen un protagonista recurrent: les cooperatives.

A Girona, un grup de persones cansades de dependre de l’oligopoli elèctric va fundar Som Energia fa més d’una dècada. El que va començar com un experiment avui reuneix desenes de milers de socis que produeixen i consumeixen electricitat 100% renovable. No és només llum que encén bombetes: és un model que torna el poder a la ciutadania.

Al País Basc, Goiener segueix un camí similar, i demostra que es pot recuperar la sobirania energètica a escala local. Allà, cada quilovat explica una història de cooperació. I més al sud, a Valladolid, la cooperativa Energética demostra que la transició pot baixar a peu de barri, amb projectes comunitaris en què l’electricitat que es genera a la teulada del veí es consumeix al mateix carrer.

Fins i tot cooperatives històriques, com l’Elèctrica d’Alginet, a València, han sabut reinventar-se. De gestionar la distribució local han passat a ser referents en innovació, i han incorporat tecnologies intel·ligents per millorar l’eficiència. La transició, en el seu cas, se sustenta en la memòria de generacions, però amb la vista posada en el futur.

El camp com a baluard de sostenibilitat

La història també s’escriu al camp. A Almeria, la cooperativa Murgiverde ha aconseguit que gairebé la meitat dels seus hivernacles siguin ecològics, i ha aplicat control biològic de plagues i plantat quilòmetres de plantes autòctones[NC1]  per tornar biodiversitat al paisatge intensiu. Els seus agricultors no només produeixen aliments, també regeneren el territori.

A la vall del Guadalhorce (Màlaga), petits productors s’han organitzat a Guadalhorce Ecológico per recuperar la proximitat entre qui cultiva i qui consumeix. Mercats locals, productes de temporada, preus justos i un lema clar: dignitat agrària i alimentària. Un recordatori que la transició ecològica també consisteix a omplir el cistell d’anar a comprar amb coherència.

A Madrid, La Garbancita Ecológica aposta per un consum responsable i autogestionat. No només es tracta de repartir cistells ecològics, sinó de transformar la cultura alimentària des de l’escola fins al menjador col·lectiu. Aquí la transició es converteix en pedagogia i en militància quotidiana.

Residus que es converteixen en oportunitats

L’altra cara de la moneda de produir i consumir és el que fem amb les restes. A Andalusia, Reciclatex ha demostrat que la gestió de residus tèxtils pot ser molt més que una solució tècnica. El seu model protegeix el medi ambient i, alhora, dona feina digna a persones amb discapacitat.

Koopera, amb presència a diverses comunitats, multiplica aquest impacte amb les seves botigues de segona mà i plantes de classificació. Cada peça recuperada evita residus, però també obre una porta laboral a col·lectius vulnerables.

L’economia circular pren encara més força quan es converteix en una xarxa: el clúster Ecosol connecta cooperatives de gestió de residus, innovació en reciclatge i entitats ambientals. L’objectiu no és competir, sinó sumar esforços per aconseguir més impacte.

Les cooperatives transició ecològica no són només exemples inspiradors: són proves vives que el canvi sistèmic és possible. Des de la llum que arriba a casa nostra fins als aliments que posem a taula o els residus que es transformen en nous recursos, les cooperatives demostren que un altre camí és possible. I que recórrer-lo junts no només és més just: també és més eficaç.