Free cookie consent management tool by TermsFeed

Actualitat

Actors
Cultura

Del càsting a l'autogestió col·lectiva

Lluny dels focus, cada cop més intèrprets exploren fórmules cooperatives per guanyar autonomia, compartir riscos i construir projectes culturals sostenibles sense renunciar a la llibertat creativa.

17 novembre 2026

La vida professional d’un actor acostuma a estar marcada per la incertesa. Càstings, contractes temporals, projectes de durada limitada i períodes sense ingressos formen part d’una realitat habitual en el sector cultural. Davant d’aquest escenari, alguns intèrprets i companyies recorren a una fórmula empresarial que posa el focus en la participació i la corresponsabilitat: la cooperativa.

Més enllà d’una figura jurídica, el cooperativisme representa una manera diferent d’entendre la professió. Els artistes deixen de ser únicament executors d’un projecte per convertir-se també en els seus gestors, propietaris i responsables estratègics. L’objectiu no és només crear espectacles o produccions audiovisuals, sinó construir estructures capaces de garantir una major estabilitat professional, reforçar la independència creativa i repartir de manera més equitativa els riscos i els beneficis.

La idea no és nova. De fet, alguns dels precedents més coneguts de la història de la indústria audiovisual van sorgir precisament de la voluntat dels artistes de controlar la seva pròpia feina.

El llarg camí cap a la independència creativa

L’any 1919, Charlie Chaplin, Mary Pickford, Douglas Fairbanks i D.W. Griffith van impulsar United Artists, una companyia concebuda perquè els creadors poguessin produir i distribuir les seves obres sense dependre completament dels grans estudis de Hollywood. Aquella iniciativa es va convertir en un dels exemples més coneguts de recerca d’autonomia per part dels mateixos artistes. [britannica.com], [history.com]

Un segle després, les inquietuds són diferents, però la lògica manté punts en comú. Al Regne Unit, l’agència cooperativa CCM Actors està integrada per actors professionals que participen activament en el funcionament i la gestió de l’organització. El seu model combina representació artística i participació democràtica dels socis. [ccmactors.com]

Més recentment, l’escocesa Ignis Artists Agency també va néixer sota una estructura cooperativa per representar actors, dramaturgs i directors, incorporant mecanismes de participació directa en la presa de decisions estratègiques de l’organització. [theedinbur...rter.co.uk]

Aquests exemples reflecteixen una tendència creixent: la recerca de models en què els professionals de la cultura tinguin una major capacitat de decisió sobre el seu futur. En un context de forta competència i de concentració empresarial en alguns segments de la indústria cultural, la governança democràtica emergeix com una eina per equilibrar relacions de poder i reforçar projectes de llarg recorregut.

Cooperar per sostenir la cultura

La fórmula cooperativa també és present en la producció teatral i la gestió cultural. A Espanya, iniciatives com Culturactiva s’han consolidat com a referents de l’economia social aplicada a l’àmbit cultural, desenvolupant activitats de producció, distribució i programació artística des d’una estructura cooperativa. [culturactiva.org]

Un altre exemple és CRIT Companyia de Teatre, una cooperativa valenciana dedicada a la creació escènica, la mediació cultural i la participació en projectes europeus vinculats a les arts i el patrimoni. [teatrecrit.com]

Segons destaca CICOPA, organització internacional que agrupa cooperatives industrials i de serveis, la propietat col·lectiva i la participació dels treballadors en la presa de decisions poden resultar especialment adequades per a sectors basats en la creativitat i el coneixement. [cicopa.coop]

Tanmateix, el cooperativisme cultural no està exempt de reptes. Diversos estudis sobre experiències teatrals cooperatives a l’Argentina assenyalen que aquests models afavoreixen la continuïtat de projectes artístics i la generació de xarxes de suport professional, tot i que també mostren les dificultats econòmiques que afronten moltes iniciatives culturals quan treballen en mercats limitats o amb finançament insuficient. [redalyc.org]

Precisament per això, les cooperatives no es presenten com una solució màgica als problemes estructurals del sector, sinó com una alternativa organitzativa que permet als professionals compartir responsabilitats, reforçar la seva capacitat de negociació i desenvolupar projectes propis sota criteris d’economia social.

Per a molts intèrprets, el canvi implica redefinir el seu paper dins la indústria. Ja no es tracta únicament d’aconseguir el pròxim paper, sinó també de participar activament en la construcció de les condicions que faran possible la seva carrera. En aquest trànsit, cada vegada més actors descobreixen que entre esperar una oportunitat i crear-la existeix un camí col·lectiu: el de l’autogestió.

Notícies relacionades

Conceptualització i disseny web: Factoría Prisma