Necessitats socials, respostes cooperatives

No obstant això, en les últimes dècades s’han produït canvis profunds en les societats de tot el món. Les estructures familiars han canviat radicalment, la dona s’ha incorporat progressivament al mercat laboral i les persones sovint s’han de desplaçar lluny del seu lloc d’origen per treballar. Però aquesta societat en canvi constant ha de seguir donant resposta a les necessitats fonamentals de les persones; fins i tot a algunes de noves, com les vinculades amb el medi ambient.

Les cooperatives, com a expressió de les necessitats i aspiracions dels ciutadans, tradicionalment han estat una solució natural i adequada a l’hora de satisfer les necessitats socials. Generalment, les cooperatives estan gestionades per persones que tenen algun tipus d’interès en l’objectiu mateix de la cooperativa. Això permet establir sinergies beneficioses entre els diferents actors implicats, les administracions públiques, els usuaris i els proveïdors dels serveis. D’aquesta manera s’assegura la participació en la presa de decisions de totes les parts interessades i que les respostes siguin les més adequades per a l’interès general.

Posar de manifest aquest avantatge i d’altres que tenen les empreses cooperatives en la prestació de serveis d’interès general, era l’objectiu prioritari de la sessió que es va celebrar el 3 de novembre a Ciutat del Cap, en el marc de la Conferència Global de l’Aliança Cooperativa Internacional, ACI.

Seguint les 5 àrees estratègiques del Projecte per a una dècada cooperativa –participació, sostenibilitat, identitat, marc jurídic i capital–, es van celebrar una sèrie de taules de debat en què líders i experts en cooperatives van plantejar els èxits i els reptes de futur de diferents exemples en què les cooperatives s’han convertit en el canal d’accés dels ciutadans als serveis d’interès general.

a jornada –planificada per l’Organització Internacional de Cooperatives de Salut, IHCO, i per l’Organització Internacional de Cooperatives de Producció Industrial, Artesanal i de Serveis, CICOPA– es va iniciar amb una presentació global dels sectors en què les cooperatives participen en la prestació de serveis d’interès general. Es van donar dades que sorprenen per la seva magnitud. Per exemple, que 300 milions de persones a tot el món tenen l’assistència sanitària coberta per cooperatives, que hi ha més de 2100 escoles cooperatives o que el 10 % dels europeus viu en residències d’origen cooperatiu. Aquestes dades confirmen l’important impacte que generen les cooperatives en la societat.

Participació

La primera taula de debat –moderada pel periodista Peter Eneström i en què van participar Sarah Alldred, directora de programes internacionals del Cooperative College; Teresa Basurte, presidenta de la Fundació Espriu, i Patrick Lenancker, president de la Confederació de Cooperatives de Producció de França– va abordar el tema de la participació. Les cooperatives són empreses que pertanyen als seus socis i aquests participen activament en la definició de les estratègies empresarials, la gestió i el control de l’acompliment empresarial. Cada vegada amb més freqüència, les cooperatives que presten serveis a la societat tenen entre els seus socis els proveïdors del servei, els usuaris del servei, l’administració pública i els representants de la societat civil; tots amb una participació activa en l’empresa i amb poder de decisió a través del seu vot.

Un exemple paradigmàtic és l’Hospital de Barcelona, de la cooperativa Scias, presentat durant la sessió per la seva presidenta Teresa Basurte. El centre sanitari barceloní és un exemple d’èxit gràcies a la participació activa en la seva gestió diària dels socis de consum i dels socis de treball de la cooperativa Scias, que treballen braç a braç amb els metges socis de la cooperativa Autogestió Sanitària.

Lenancker va exposar el model de gestió energètica de la cooperativa francesa Enercoop, que va néixer com a conseqüència de l’alliberament del mercat de l’energia a França. Es caracteritza per la participació en el projecte de diferents actors que poden tenir interessos contraposats (productors, consumidors, associacions, autoritats o empleats) i que es regeixen per un model democràtic basat en la regla «una persona, un vot».

Intercooperació, medi ambient i sostenibilitat

El president d’Unimed del Brasil, Eudes Aquino, que va compartir taula amb el CEO de la Fundació Espriu José Carlos Guisado i amb el president del Consorci italià Mestieri, Mauro Ponzi, va remarcar que el treball en xarxa i la conformació d’estratègies de col•laboració horitzontals entre les cooperatives mèdiques ha permès el desenvolupament del grup Unimed, que en l’actualitat és l’opció de salut no pública preferida al Brasil, tant per metges com per pacients, i que està considerat el grup sanitari cooperatiu més important del món.

El Dr. José Carlos Guisado va destacar que la Fundació Espriu ha desenvolupat, a partir de la visió original del seu fundador, una xarxa de cooperatives d’assistència sanitària que s’estén per tot Espanya, adaptada als diferents matisos regionals, que s’ha consolidat com a referent en el sector després de més de 50 anys d’activitat.
Mauro Ponzi va exposar l’exemple de Consorzio SIS, creat a Milà el 1995 i que avui dia agrupa 30 cooperatives que presten serveis socials dirigits a l’assistència a la tercera edat i a discapacitats, a la cura infantil, a la integració de persones vulnerables en el mercat laboral i a la gestió d’habitatges socials.

Un dels aspectes innovadors que incorporen les cooperatives i que afavoreixen la sostenibilitat és el seu compromís amb el desenvolupament social i mediambiental del territori local. Les cooperatives no deslocalitzen, sinó que arrelen en la comunitat local i són gestionades pels agents locals que estan en una posició millor per respondre a les necessitats locals. Rebecca Kemble, presidenta de la Federació de Cooperatives de Treball dels Estats Units, va mostrar el cas de la cooperativa Evergreen, creada el 2007 a Cleveland, Ohio, per l’Ajuntament, la universitat i diferents organitzacions locals. La cooperativa nord-americana ha creat un innovador model de creació d’ocupació, riquesa i sostenibilitat basat en activitats ecològiques. L’empresa, que és propietat dels treballadors, proporciona un salari digne als residents en àrees deprimides de la ciutat, afavorint la inclusió social i el desenvolupament de l’economia local.

Instruments financers i polítiques públiques

Un altre dels aspectes rellevants que afecten el funcionament de les cooperatives que presten serveis d’interès general és la gestió financera i les implicacions del marc jurídic en el qual desenvolupen la seva activitat. En aquest sentit, Pedro Razquin, assessor financer d’Asisa, empresa de propietat cooperativa que presta serveis de salut, va mostrar com, gràcies a la reinversió d’excedents i a una gestió eficient dels recursos, durant els últims anys l’organització ha consolidat el seu patrimoni i ha augmentat el seu valor en un percentatge tres vegades superior als resultats obtinguts, situant-se en una posició que li permetrà afrontar en el futur proper noves inversions en infraestructura, tecnologia i atenció al pacient.

Adriano Soares va exposar per què les cooperatives brasileres Unimed han de tenir disponibilitat financera a curt i llarg termini per garantir la cobertura sanitària dels usuaris. Per això, ha explicat Soares, empren recursos financers de disponibilitat immediata a curt termini i reserves de capital a llarg termini que detrauen entre un 3 % i un 4 % dels resultats anuals.

Identitat cooperativa, una eina d’integració social

El sentit d’identitat és un element clau en les cooperatives que participen en els serveis a la societat, i especialment en les cooperatives dedicades a la reintegració al mercat laboral de persones vulnerables. En involucrar-se en la cooperativa, els socis són capaços de reafirmar la seva pròpia identitat social. Això és fonamental per reintegrar plenament les persones marginades en la societat. Mostra d’això són els exemples exposats per l’argentí José Orbaiceta, de la Federació de Cooperatives de Treball del país llatí. Les cooperatives Elefante Negro i Kbrones s’han constituït per interns a l’interior de presons, on realitzen el seu treball mentre compleixen la condemna. Elefante Negro és una cooperativa tèxtil a la província de Corrientes, en la qual treballen 25 reclusos i 10 socis de treball, 2 dels quals estan subjectes a ordres judicials que limiten les seves llibertats civils. Els reclusos consideren la cooperativa com una cosa seva, i se senten respectats socialment alhora que adquireixen independència econòmica i capacitació laboral que els permetrà afrontar el futur sense risc de reincidir en la delinqüència.

Toshinori Ozeki, vicepresident de la Federació Japonesa de Cooperatives de Salut i Benestar, va parlar sobre com les cooperatives creen instal•lacions sanitàries, i organitzen campanyes per promocionar la prevenció sanitària i difondre hàbits de vida saludables. Ozeki també va fer èmfasi en el component solidari de les cooperatives, que es fa especialment rellevant davant catàstrofes o desastres naturals, com es va demostrar arran del terratrèmol que va afectar la regió nord-oriental del Japó al març de 2011.

La jornada va comptar amb la participació de més de 200 persones, entre les quals hi havia l’economista Paul Singer, secretari d’Estat d’Economia Solidària del Brasil, i Roberto Rodrigues, exministre brasiler i expresident de l’Aliança Cooperativa Internacional. Singer va manifestar que «les cooperatives no només serveixen per solucionar els problemes de la societat, sinó que la fan més participativa».

El president d’IHCO, el Dr. José Carlos Guisado, i el president de CICOPA, Manuel Mariscal, van cloure la sessió i van coincidir en transmetre que les cooperatives que apleguen diferents tipus de membres; metges i pacients, professors i estudiants, treballadors socials i beneficiaris, esdevenen una part molt important de la solució a les necessitats socials.