El cooperativisme sanitari, tercera via complementària a la sanitat a Espanya

Notícies

Cercador de Notícies

12.12.2018

El cooperativisme sanitari, tercera via complementària a la sanitat a Espanya

Coincidint amb el Dia Internacional de la Cobertura de Salut Universal, la Fundació Espriu, segona xarxa de cooperatives sanitàries del món, assenyala el cooperativisme sanitari com la tercera via complementària a la sanitat pública i privada al nostre país.

compartir notícia

El 2017, 2,2 milions de persones van ser ateses a Espanya segons aquest model de medicina social, que es regeix pels principis de l'Economia Social: primacia de les persones i del fi social sobre el capital, reinversió en aquests i democràcia interna.

Considerant l'envelliment de la societat espanyola, així com la cronificació de les malalties, la despesa pública creixerà cada vegada més, problema davant del qual les cooperatives sanitàries es presenten com una eina complementària per col·laborar amb el Sistema Nacional de Salut, tot alliberant recursos i aconseguint la sostenibilitat.

«El cooperativisme sanitari al nostre país és aliat estratègic essencial del sistema públic de salut i contribueix de manera significativa a la seva universalitat i sostenibilitat amb l'alliberament de recursos i la generació d'estalvi, cosa que millora, al seu torn, l'accessibilitat i la qualitat de l'atenció sanitària», assenyala Carlos Zarco, director general de la Fundació Espriu.

 

Accessibilitat universal i assistència centrada en el pacient, reclams de l'OMS

Tal com assenyala l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la cobertura sanitària universal té el seu sòlid fonament a la Constitució de l'OMS del 1948, en la qual es declara que la salut és un dret humà fonamental i s'adquireix el compromís de garantir tots els màxims nivells possibles de salut.

Com a conseqüència, i en el marc de la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), tots els estats membres de les Nacions Unides han acordat intentar assolir la cobertura sanitària universal el 2030.

En línia amb aquest compromís, l'OMS ha assenyalat diverses vegades la importància de l'assistència sanitària centrada en les persones. De fet, l'organització va aprovar al maig de 2016 un marc sobre serveis de salut integrats i centrats en la persona.

La Fundació Espriu apunta a la pròpia naturalesa de les cooperatives sanitàries, en les quals la relació medico-pacient està centrada en la satisfacció de tots dos, no hi ha intermediaris i les decisions les prenen ells de manera directa i conjunta, cosa que fa d'aquest model d'empresa econòmicament viable un garant de medicina al servei de la societat.

«Si hi afegim, a més, que els ciutadans són conscients del cost de la sanitat i participen en les seves decisions, la gestió d'aquests costos millora considerablement», afirmen.

«És precisament l'estalvi de recursos al sistema públic de salut i la reinversió dels excedents que generen les cooperatives sanitàries en tecnologia i innovació, qualitat assistencial, tracte al pacient i la millora de la formació i condicions laborals dels professionals sanitaris el que redunda en la sostenibilitat del model i el que el converteix en la tercera via complementària al sistema públic de salut», conclou Zarco.

El 2017, 2,2 milions de persones van ser ateses a Espanya segons aquest model de medicina social, que es regeix pels principis de l'Economia Social: primacia de les persones i del fi social sobre el capital, reinversió en aquests i democràcia interna.

Considerant l'envelliment de la societat espanyola, així com la cronificació de les malalties, la despesa pública creixerà cada vegada més, problema davant del qual les cooperatives sanitàries es presenten com una eina complementària per col·laborar amb el Sistema Nacional de Salut, tot alliberant recursos i aconseguint la sostenibilitat.

«El cooperativisme sanitari al nostre país és aliat estratègic essencial del sistema públic de salut i contribueix de manera significativa a la seva universalitat i sostenibilitat amb l'alliberament de recursos i la generació d'estalvi, cosa que millora, al seu torn, l'accessibilitat i la qualitat de l'atenció sanitària», assenyala Carlos Zarco, director general de la Fundació Espriu.

Accessibilitat universal i assistència centrada en el pacient, reclams de l'OMS

Tal com assenyala l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la cobertura sanitària universal té el seu sòlid fonament a la Constitució de l'OMS del 1948, en la qual es declara que la salut és un dret humà fonamental i s'adquireix el compromís de garantir tots els màxims nivells possibles de salut.

Com a conseqüència, i en el marc de la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), tots els estats membres de les Nacions Unides han acordat intentar assolir la cobertura sanitària universal el 2030.

En línia amb aquest compromís, l'OMS ha assenyalat diverses vegades la importància de l'assistència sanitària centrada en les persones. De fet, l'organització va aprovar al maig de 2016 un marc sobre serveis de salut integrats i centrats en la persona.

En la Fundació Espriu apuntem a la pròpia naturalesa de les cooperatives sanitàries, en les quals la relació medico-pacient està centrada en la satisfacció de tots dos, no hi ha intermediaris i les decisions les prenen ells de manera directa i conjunta, cosa que fa d'aquest model d'empresa econòmicament viable un garant de medicina al servei de la societat.

«Si hi afegim, a més, que els ciutadans són conscients del cost de la sanitat i participen en les seves decisions, la gestió d'aquests costos millora considerablement», afirmen.

«És precisament l'estalvi de recursos al sistema públic de salut i la reinversió dels excedents que generen les cooperatives sanitàries en tecnologia i innovació, qualitat assistencial, tracte al pacient i la millora de la formació i condicions laborals dels professionals sanitaris el que redunda en la sostenibilitat del model i el que el converteix en la tercera via complementària al sistema públic de salut», conclou Zarco.

 

 

 

Anar a l'inici del contingut